El vishing és un nou tipus d’estafa que ha crescut al setembre a causa de el teletreball, i al fet que estem més atents a les trucades. Anem a veure en què consisteix, i com podem evitar-ho.
Nous escenaris, nous tipus d’estafa. Al llarg de la història hem comprovat com els ciberdelinqüents aprofiten els canvis en la societat, o en els nostres hàbits, en el seu propi benefici. En l’era de l’teletreball, el vishing pren el relleu de l’phishing.
El 2020 moltes persones ha començat a treballar des de casa, en molts casos sense els coneixements necessaris. Així que sorgeixen nous dubtes i problemes amb el portàtil, Windows, Office, la webcam, etc., que molts usuaris no saben solucionar pel seu compte. D’altra banda, el confinament i el propi treball a casa han fet que estiguem més pendents de les trucades telefòniques, o que usem més el mòbil per trucar.
Segons ens explica TICbeat, aquests dos nous escenaris són aprofitats pel vishing, una tècnica d’estafa que ja existia des de fa temps, però que ara s’ha recuperat perquè s’adapta a la nova realitat.
El vishing és una fusió de la paraula voice (veu) i phishing. Un intent de suplantar la identitat d’una empresa o servei utilitzant la veu, és a dir, les trucades telefòniques. En lloc de fer-se passar per la web del teu banc o de Google per robar-te el compte, ara es fan passar per un operador d’aquestes o altres empreses, per mitjà d’una trucada.
Hi ha moltes formes de vishing. Una de les més comunes és que busques a Internet com solucionar cert problema de l’ordinador mentre teletrabajas (un bloqueig de Windows, una fallada d’Office o la càmera web), i t’apareix un missatge de l’suposat servei tècnic de Microsoft o una altra companyia, amb un número de telèfon per resoldre el problema. Quan flames, et demanen el número de targeta de crèdit per cobrar el servei o una aplicació que ho arregla, però mai la reps.
En altres casos es tracta d’ofertes de fibra òptica, portàtils, càmeres web, i altres productes que es fan servir molt en aquests temps.
Per evitar l’estafa per vishing, Panda Security recomana interrogar la persona que suposadament és tècnic o comercial de certa empresa o banc. Fer-li preguntes específiques, com per exemple on hi ha la seu de l’empresa, o quin treball realitza en ella. Fins i tot utilitzar trampes de l’tipus “he llegit que la seva empresa es va fusionar amb aquesta altra”. Si l’interlocutor et segueix el corrent malgrat que t’acabes d’inventar la fusió, possiblement sigui un estafador.
Mai cal contractar serveis per telèfon si no estem segurs a el 100% de que estem parlant amb un empleat real de l’empresa que volem contractar.
Notícia original: Computer Hoy
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
